Passeig per la crònica urbana, Marc Andreu

06/06/2016

+ info: El País

No hi ha ciutats invisibles sinó barris immirats; barris que el poder i els mitjans de comunicació no volen veure”. Quan un cronista urbà com Javier Pérez Andújar respon això en una entrevista, i Jordi Évole, periodista que es defineix “de barri”, recull la cita en un pròleg per reivindicar que “tot el que són els afores de Cornellà és això que en diuen Barcelona”, és que alguna cosa passa. I el que passa és que el periodisme no recull ni explica bé una realitat, la dels barris i ciutats de la Catalunya metropolitana, sobre la qual hi ha molts estereotips i massa desconeixements. No és una altra Catalunya, però és el país on continuen vivint els altres catalans, parlin la llengua que parlin. I és el territori que ha estat invisibilitzat fins a deixar sense espai ni sobirania o identitat —que majoritàriament és de classe treballadora— tota la gent que hi viu.