Saskia Sassen: “La justícia social és més important que la desigualtat”

29/10/2015

En el marc del cicle de conferències Prendre la Paraula del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), Saskia Sassen, catedràtica de Sociologia de la Universitat de Columbia de Nova York, va impartir una conferència sobre Justícia i Igualtat, on va explicar que les paraules que utilitzem no són suficients per descriure la nova realitat, que hem de reinventar paraules noves i que moltes persones són expulsades de la societat i es tornen invisibles. Aquests conceptes els desenvolupa en el seu últim llibre “Expulsiones. Brutalidad y complejidad de la economía global” (Katz, 2015).

Saskia Sassen, experta en àrees com la sociologia urbana o la dimensió social, econòmica i política de la globalització, va parlar en la seva exposició de desigualtat i justícia i la diferència entre els dos termes. La reconeguda sociòloga va comentar que “la categoria com es denomina ara la desigualtat és problemàtica: sempre hi ha hagut desigualtat i eliminar la desigualtat és una idea utòpica. La justícia és una altra cosa. La justícia és una manera d’interpel·lar, de modular la qüestió de la desigualtat. La categoria de desigualtat és poderosa, la descriure bastant però no del tot. Ara a Estats Units la desigualtat és el gran tema. La desigualtat no captura tot allò negatiu que està passant: hi ha zones, processos, espais que van més enllà de la desigualtat. Jo identifico tot un seguit de voreres sistèmiques que no tenen res a veure amb la frontera del sistema interestatal. Hi ha un moment en què la condició familiar assumeix formats, continguts i conseqüències extremes. En aquest tornar-se extrem, es torna invisible perquè les categories que tenim no aconsegueixen captar això. L’invisible pot ser molt material”.

Com és possible que materialitats immenses entrin en un espai on es tornen invisibles?, es qüestiona Saskia Sassen. “Nosaltres som teòrics, som éssers humans. El fet de ser teòrics significa que podem manejar una realitat que té modalitats enormement diferents i que tenim una capacitat de teoritzar que ens és innata. A l’hora de construir teories el procés d’eliminar i incloure es pot tornar perillós”. La sociòloga és de l’opinió que per connectar amb el món estem teoritzant. Tot va començar amb una pregunta: Canvi climàtic? Quin tipus de llenguatge és aquest? es pregunta Saskia Sassen. “Sembla innocent però no. La sociòloga ho defineix com a “terres mortes, aigües mortes que les matem nosaltres. Això interpel·la tot un seguit de processos i situacions que ens són familiars perquè nosaltres ho vam fer”.

“We Make. La paraula en anglès té una connexió molt forta encara amb materialitats. Aquesta és una posició parcial de Saskia Sassen i vol aprofundir en com nosaltres construïm. A partir d’aquesta posició es qüestiona que les grans categories que hem elaborat amb significat es tornen també en invitacions a no pensar. Tenim sempre que interrogar-nos i qüestionar-nos. Sassen, experta en sociologia urbana, descriu que “si parla de la ciutat ha d’agafar distància fins a perdre la ciutat i llavors pot trobar una definició. La ciutat és un sistema complex però incomplet. Res dura tant com la ciutat. I en aquest punt ha de redescobrir la ciutat. Un altre cosa que descobreix en aquest procés és la densitat que és bastant per emmarcar la ciutat”.

Saskia Sassen ara està escrivint en una regió, en un espai que anomema “Before method”, abans del mètode. No rebutja el mètode, no rebutja el centre del paradigma. La situació és més complexa. I en aquest punt un pot preguntar-se en una espècie de tàctica analítica: què és el que no veig quan uso aquesta categoria? què és el que es dóna en l’efecte ombra que genera una categoria poderosa? Una categoria poderosa genera també una ombra. És poderosa perquè ha eliminat una sèrie d’elements, sinó seria una definició. En una època com la nostra, les grans categories estan patint una mena d’inestabilitat conceptual. Per sintetitzar es pregunta: quin és la màquina de vapor? La màquina de vapor està directa i indirectament a diversos espais. Generalment davant aquesta pregunta la resposta són les Tècniques de la Informació, i aquestes ens constitueixen. Parcialment és el sistema financer entrant en la diferència de justícia i desigualtat. La banca tradicional ven diners que té amb un interès que comprem però les finances venen alguna cosa que no tenen, en aquest vendre del que no té resideix el seu perill. Han d’inventar instruments, sovint, impressionants per envair altres sectors. Per fer extraccions, a través de certs instruments financers, s’usen ments brillants. Per a ells és un problema tècnic, un clàssic de la modernitat una vegada comencen les capacitats industrials. Les finances són tan poderoses que ningú les pot governar ni elles mateixes saben com. Així mateix explica que tenim grans ciutats proveïdes amb bons governs municipals amb barris buits que ningú els veu. Per Saskia Sassen això és una modalitat d’exclusió. Són invisibles.

El vector principal per a la sociòloga no és la desigualtat és la justícia. “Són dues categories molt diferents. A l’espai de la ciutat, la desigualtat és inevitable. Qualsevol sistema complex pot tenir desigualtat. La qüestió és la justícia. Algunes desigualtats són manejables i necessàries i poden ser eficients i productives. Altres desigualtats no. La justícia és la que pot interpel·lar a totes aquestes desigualtats”. Saskia Sassen, una de les sociòlogues de major prestigi internacional, acaba la conferència afirmant que “justícia social és més important que la qüestió de la desigualtat”.

Sílvia Porta i Simó