Miserachs, el fotògraf del carrer i de les persones

29/10/2015

L’exposició Miserachs Barcelona, a través d’un muntatge escenogràfic atrevit, és un viatge en el temps a la Barcelona dels anys 60. La mostra, centrada en el fotollibre Barcelona, blanc i negre, planteja noves maneres de mirar i llegir fotos en l’espai artístic que defugen el format expositiu convencional. L´exposició es pot veure al MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) fins al 27 de març de 2016.

Miserachs Barcelona és un homenatge al fotògraf barceloní Xavier Miserachs i a la seva obra més destacada, el llibre Barcelona blanc i negre, publicat el 1964. Una obra mestra de fotografia urbana que aplega gairebé quatre-centes fotografies i plasma la realitat de la ciutat de Barcelona a través dels seus habitants i la seva quotidianitat en una ciutat que es transformava dia a dia, a partir dels seus vagareigs fotogràfics a la recerca de situacions emocionals. “L’arquitectura i el territori són l’escenografia de les seves imatges, gairebé sempre fragments de la vida quotidiana dels barcelonins, els autèntics protagonistes del llibre. Barcelona, blanc i negre és un registre documental i subjectiu alhora, de la vitalitat d’una època marcada per la dictadura franquista, però també pel desenvolupament econòmic, el dinamisme urbà i la brillantor de la cultura pop, dins la qual Miserachs va ser un actor principal”, s’explica a l’exposició. “Barcelona, blanc i negre comença amb una seqüència acuradament desordenada amb la qual s’entra a la ciutat un matí qualsevol. Després es descobreix la ciutat a través dels seus habitants, amb un infilall d’històries de feina i de la festa, d’emigrants nouvinguts i burgesos amb un munt de cognoms, de barraques, barris gòtics i eixamples, d’aparadors, anuncis i pintades… i sempre de gent als carrers, de totes les edats i totes les classes”, afegeix el comissari de la mostra, Horacio Fernández.

“A Miserachs Barcelona, l’espectador troba les fotos de Barcelona, blanc i negre disposades en forma de grans murals, aparadors, ampliacions i projeccions. Al començament s’hi veu un panorama crepuscular, irreal i documental alhora, que remet als horitzons llunyans del cinema. Després s’entra a la ciutat, en un muntatge en forma de Mecano que recrea les exposicions dels anys en què Miserachs preparava el seu fotollibre. Més endavant és possible passejar-se literalment per les pàgines del fotollibre de Miserachs i l’enrenou dels carrers i les places d’una Barcelona sense turistes gràcies a grans ampliacions tridimensionals, que transformen l’espai en una escenografia teatral on l’espectador pot sentir-se actor. En una altra sala dominen les projeccions, que envolten el públic amb un canvi continu en què el passat i el present es confonen. Al final, es mostra en una pantalla Barcelona, blanc i negre amb tot detall. En aquest espai també hi ha exemplars del fotollibre i les derives de l’itinerari que va seguir Xavier Miserachs mentre el preparava”, descriu el comissari. Miserachs Barcelona presenta les imatges en uns formats que proposen diverses experiències emocionals, temporals i estètiques a l’espectador.

L’obra sorgeix del desig de Miserachs de fer un llibre estrictament fotogràfic, compost d’imatges que formin un conjunt que es pugui llegir i mirar com una pel·lícula més que no pas un llibre de fotografies. L’exposició Miserachs Barcelona parteix de la idea que els fotollibres permeten construir una història pròpia de la fotografia, més a prop de l’experiència que no pas de l’art, i ens proposa maneres d’interpretar fotos que s’escapen dels formats estàndards i tradicionals.

“Miserachs Barcelona proposa un viatge emocionant en el temps, una aventura en la qual la fantasmagoria característica de les fotografies és de vegades pura arqueologia i altres vegades el mateix present. A l’exposició les imatges de Barcelona, blanc i negre són vives, canvien de la mateixa manera que es transforma contínuament l’energia de la ciutat i la seva gent. D’una manera semblant al fotollibre, la mostra Miserachs Barcelona planteja experiències urbanes tant fluïdes i instantànies com les fotos, que sempre són incompletes i imperfectes, però en canvi conserven l’efímer i resisteixen a l’oblit”, afirma Fernández.

Sílvia Porta i Simó