Les ciutats intel·ligents: les ciutats del futur

29/10/2015

La realitat i les perspectives del projecte Barcelona com a ciutat intel·ligent s’han analitzat en el marc del cicle de debats El Mirador de Barcelona, organitzat per La Vanguardia i moderat pel periodista Enric Tintoré. Barcelona és una de les ciutats pioneres del moviment Smart city. Una ciutat intel·ligent és aquella que és capaç d’aplicar amb eficàcia les noves tecnologies al servei dels seus ciutadans amb una major eficiència dels seus serveis i un major estalvi pressupostari per les finances municipals.

En el debat han participat professionals que coneixen els usos i les noves tendències de les ciutats intel·ligents com Pilar Conesa, fundadora d´Anteverti i directora del Smart City World Congress; Manel Santromà, gerent de l´Institut Municipal d’Informàtica i president del Barcelona City Protocol; Joan Enric Ricart, professor de Direcció Estratègica d´IESE; Mila Gascó, directora associada d´Esade Innovation; Isabel Tejero, directora del departament Terciari Públic de Cofely España – Grup GDF Suez i Jordi Marin, Director General a Catalunya de Microsoft.

A la ciutat de Barcelona, com a capdavantera de l’smart city, estan vigents moltes aplicacions intel·ligents com ara la xarxa de bicing, la recollida d’escombraries quan es detecta que els contenidors estan plens, el control de dipòsits d’aigües fluvials, la xarxa de transport públic, l’enllumenat automàtic generant un estalvi important d’energia o l’impuls del cotxe elèctric.

Pilar Conesa defineix la ciutat intel·ligent com la ciutat que utilitza la seva tecnologia per millorar la vida de les persones i perquè sigui més sostenible econòmica i medioambientalment. Però al final per fer la vida més fàcil a les persones. Barcelona vincula la ciutat intel·ligent a la ciutat de les persones. La ciutat intel·ligent és complicada perquè la ciutat en si ja és complexa. És important fer la ciutat intel·ligent en col·laboració amb tots els agents. No es pot plantejar una ciutat intel·ligent només de l’àmbit de l’ajuntament o del sector privat o des del ciutadà o des de la universitat. S’han de sumar voluntats. En els diferents rànquings, Barcelona sempre apareix en les primeres posicions com a ciutat intel·ligent, com una de les capdavanteres a nivell mundial. Una mostra d’aquest lideratge és l´Smart City World Congress que se celebra a Barcelona. Només amb quatre edicions s’ha convertit en l’acte de referència mundial amb 11.000 visitants de més de 90 països i de més de 400 ciutats, on es
parla d’innovació urbana i de com les ciutats han d’esdevenir ciutats més sostenibles i ciutats de futur. Les ciutats, que és on concentra la majoria de la població, cada cop tenen un rol polític més important. Això fa que Barcelona sigui una ciutat capdavantera a nivell mundial en ciutats intel·ligents.

Manel Santromà afirma que Barcelona Smart City és un moviment més que un projecte. Les noves tecnologies impacten a la ciutat i amb això és pretén que la gent visqui millor, que es puguin aprofitar per gestionar la ciutat i per crear empreses i riquesa. Es vol que Barcelona lideri les ciutats del món, en el moment en què les ciutats tenen més pes que els estats. Barcelona vol ser líder en el món de les tecnologies aplicades a les ciutats. Com a model de ciutat s´opta per una d´autosuficient en gairebé tots els àmbits i de barris productius. Una ciutat metropolitana i hiperconectada però que tingui en compte totes les persones. D’aquí la importància del projecte Vincles, adreçat a persones que viuen soles a la ciutat.

Joan Enric Ricart parteix de la idea que el món s’està globalitzant. El creixement de les ciutats a nivell mundial és molt important ja que hem passat del 50% i en pocs anys arribarem al 80% de la població. A les ciutats és on hi ha l’activitat econòmica i on la gent viu, on creix, es desenvolupa i es forma. Amb aquest context la tecnologia ens ajuda a fer un procés de transformació amb les ciutats. Més que ciutats intel·ligents ho denomina govern intel·ligent: les formes de gestió intel·ligent aprofitant les avantatges de la tecnologia però tenint en compte els elements de planificació i de participació ciutadana. És una tasca que necessita la col·laboració de tots els estaments per fer possible la realitat de transformació de la ciutat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Barcelona és capdavantera en aquest procés amb activitats com el proper Mobile World Congress o el City Protocol.

Mila Gascó es va centrar en la ciutat de les persones. La ciutat intel·ligent s’ha de construir amb les persones. Iniciatives com els Ateneus de Fabricació són projectes que permeten construir una ciutat intel·ligent a partir del que volen els ciutadans. Llocs on els ciutadans poden donar resposta alguns problemes dels que es troba a partir d’unes eines determinades de fabricació digital que permeten la creació de certs prototips que poden solucionar un problema concret. La col·laboració publico-privada és molt important com el paper de les empreses i de les universitats, però els ciutadans també han de poder dir alguna cosa. Si volem que els ciutadans tinguin una bona qualitat, s’ha de saber que entenen ells per qualitat de vida. Cada un de nosaltres pot ser innovador tot i no conèixer la tecnologia.

Isabel Tejero descriu que les línies estratègiques en les que estan treballant es basen en estalvi energètic, les smart cities i la potenciació del medi ambient. Barcelona aspirava a ser una referència internacional en el camp de les ciutats intel·ligents, que són les que faciliten la vida als ciutadans. Avui en dia ja podem dir que ho és. Com a ciutat intel·ligent espera que reclami el paper dels serveis energètics dins d’aquestes ciutats. Les empreses de serveis energètics poden aprofitar aquestes tecnologies per gestionar millor les ciutats i els seus serveis públics.

Jordi Marín comenta que quan es parla de smart city es parla de les ciutats del futur. Es refereix als reptes de les ciutats del futur enfocats a la seguretat, a la mobilitat, a l’atenció a les persones, a l’energia, a l´eficiència, a la sostenibilitat i a un llarg etcètera. A més aquestes ciutats competeixen entre elles i també es parla del repte de la competitivitat de les pròpies ciutats en el món: atracció d’inversions, de talent, de negoci… La tecnologia ha possibilitat la transformació de les ciutats, que es puguin fer més eficients, que els governs puguin donar millor serveis als ciutadans i que les empreses tinguin noves oportunitats de negoci. Aquest sistema de reptes, tecnologies i respostes dels propis ciutadans, de les pròpies empreses i dels propis governs és el que entenem com a smart city. A Barcelona es compleixen tots els requisits: un govern amb una estratègia molt clara per liderar aquesta innovació amb competitivitat en el món per donar nova resposta als seus ciutadans; empreses que han
apostat per la ciutat associant Barcelona amb innovació i futur i emprenedors que també viuen aquesta ciutat de futur.

No hi ha un model ideal de ciutat però Barcelona està en una situació immillorable. És un referent com a ciutat des del punt de vista urbanístic, d’innovació i de creativitat.

Sílvia Porta i Simó