Crònica gràfica de Barcelona

04/02/2016

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona repassa la història gràfica de la capital catalana amb l’exposició Pérez de Rozas. La crònica gràfica de Barcelona. 1931-1954, que homenatja el llegat dels Pérez de Rozas, una de les nissagues més importants del fotoperiodisme a Barcelona, amb fotografies de la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme. La mostra es pot visitar fins al 21 de maig.

Pérez de Rozas. La crònica gràfica de Barcelona 1931-1954, comissariada per Andrés Antebí, Teresa Farré i Pablo González, mostra la primera època d’uns dels llinatges de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barcelonès durant el segle XX. El primer de la nissaga, Carlos Pérez de Rozas Masdeu, va ser un dels professionals més significatius de la transformació i modernització del llenguatge fotogràfic en els anys trenta. “Durant la Segona República, amb la incorporació dels seus dos fills grans Pepe Luis i Carlos, l’activitat professional del patriarca es va convertir en el negoci familiar. Per sobre de la singularitat de l’autoria i de la genialitat individual, van continuar firmant les fotografies amb el segell “Pérez de Rozas”. A partir de 1932, aquesta firma va quedar vinculada a la Crònica Gràfica, la iniciativa institucional de crear un arxiu fotogràfic sistemàtic i continu de la vida pública de la ciutat. Aquesta iniciativa va constituir l’embrió del que anys més tard havia de ser l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona”, s’explica en el marc de l’exposició de recorregut fotogràfic històric.

Pablo González, co-comissari de l’exposició afirma que la “nissaga Pérez de Rozas possiblement amb els Brangulí, és la més important que ha existit a Barcelona. La mostra abraça tres períodes històrics: la República, la Guerra Civil i el franquisme. És interessant en aquest sentit que no va haver-hi un tall en la feina d’aquests fotoperiodistes, sinó que van seguir treballant tant amb la República, com amb la Guerra Civil, com amb el franquisme. En aquesta exposició hi ha aproximadament unes 123 fotografies emmarcades i exemplars de premsa de l’època amb fotografies de la nissaga però també hi ha tres pantalles digitals on hi ha unes 600 fotografies”, les quals formen part de la Crònica Gràfica, una de les agrupacions documentals més importants de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, en què, des del 1990, està dipositat el fons de negatius dels Pérez de Rozas.

En les plataformes digitals interactives ubicades en cada un dels tres àmbits expositius s’explica que “els anys de la Segona República es van caracteritzar per la seva complexitat. Les imatges de la selecció mostren aquella actualitat tan diversa, objecte fotogràfic dels Pérez de Rozas. Atemptats, atracaments, incendis, vagues sagnants, festes populars, esdeveniments esportius… Algunes d’aquelles imatges van nodrir els primers anys de la Crònica Gràfica de Barcelona i van contribuir a crear un nou imaginari col·lectiu. Pel que fa a l’època de la Guerra Civil, els Pérez de Rozas van col·laborar activament amb la CNT-FAI. Van fer cobertures dels massius mítings polítics en places i carrers, les desfilades de l’Exèrcit Popular, els homenatges a Buenaventura Durruti, o els efectes devastadors dels bombardejos. Moltes d’aquestes fotografies es van publicar en capçaleres com Solidaridad Obrera, Umbral o Campol. D’aquest darrer setmanari van rebre un dels encàrrecs al qual van dedicar més esforç: una sèrie de reportatges monogràfics de les col·lectivitzacions agràries arreu de Catalunya. Així mateix durant el franquisme els Pérez de Rozas van continuar exercint la seva professió i van esdevenir artífexs de la iconografia oficial del nou règim. La major part de la seva producció fotogràfica va consistir a cobrir tota mena d’esdeveniments que certificaven la instauració del nacional-catolicisme, com misses de campanya, viacrucis, desfilades militars o homenatges als caiguts del bàndol nacional. Diaris com La Vanguardia, Solidaridad Nacional i La Prensa o setmanaris com Fotos van ser els principals aparadors dels seus reportatges gràfics”.

Els tres àmbits de la mostra (Segona República, Guerra Civil i primer franquisme) comprenen quasi vint-i-cinc anys de la Crònica Gràfica, el primer arxiu fotogràfic institucional creat a la ciutat. Durant aquest període, Carlos Pérez de Rozas i els seus fills van ser protagonistes, a peu de carrer, de la transformació radical que va experimentar el llenguatge fotogràfic a Barcelona, a Europa i arreu del món.

Sílvia Porta i Simó